"iepa, m'he passao". D.H. xot
Grisos perversos
mirars resistents.
Grisos conversos
llençats cara al vent.
Canviar del gris al blanc amb màscara de bou essent conill no funciona.
Ets el què ets
Ets el què fas
Ets teu i prou.
Ballem la dansa
de la nit
sense esperança,
conscients de tirar
de fotocòpia.
De mirall gastat,
de vida porca.
Anem als locals
a ser maniquí
perduts en locals
buits, gots per omplir.
I xalem, fent-nos
els reis simpàtics.
Els originals.
Sóc original
i tinc tècniques
per fer-t’ho saber,
per fer-m’ho sentir.
Sóc puto i vull companyia.
No canviïs de bar,
no em vinguis a dir
que ets original,
que si ens agradem
tot ho trobarem.
Som fotocòpies de culs.
Ets la ressaca.
Ets el mal de cap.
El cap tot ho sap.
Ets els macarrons
de fa no sé quan
ets un dolç record
que no vull tirar.
M’estimo. Avui.
M’odio, demà,
demano la mà
i em dius, sí vull.
He fet de venedor de cotxes.
Et miro els talons
i com et queden
aquests pantalons.
Parlem de ha, ha.
Aguantem els gots,
tenim dos secrets
intercanviem mots.
Me’n vaig, ja en tinc prou.
No sento el clong, clong,
si surto del pou
que sigui amb talons.
Que no hi ha ramat
per fer de pastor.
Les converses de merda que anem tenint a bars de merda ens serveixen per oblidar
que som tots merda sortida fa relativament poc de ventres màgics.
Aneu tirant, ja vindré.
Escriuré de les
quatre parets i
capses de sabates.
Detalls que ens perdem,
pensant, i a pas ferm
Viure al tros petit
em fa més atent.
Em fa més present,
i em vaig coneixent.
Atent als detalls,
saber el pas del temps.
La raó, la tenim dins els punys closos. Agafant aire.
Quedar-se a casa i observar. Allí hi ha la felicitat. La raó, l’origen. Les parets en les que no et fixes han canviat, ja no són aquelles.
Si no et fixes en
els detalls seràs
per sempre infeliç
Seràs per sempre
queixa permanent,
un vull vacances,
un ja no puc més,
dóna’m cervesa,
desfés-me del pes,
n’estic més que fart
toca’m un cop més.
Vius, als teus rius de titius desfent nius
A la cara m’ho dius. Sóc merda gran.
No volia esperar que el món s’obrís,
volia encalçar-lo i ser decisió.
Em toca viure i sóc el que sóc.
Em toca ara.
Ara sóc, ara
he mudat la pell,
i t’enlluerno.
Il·lumino estars
rebordonits de
la teva vida.
Dóna’m poder i el faré servir per fer feliç a les tempestes. Dóna’m amor i el gaudiré com bevent aigua.
Així de natural
Així de fresquet.
Les papallones
s’escapen quan et baixes la bragueta per anar a pixar.
Com aliment.
Com roc caient.
Pel gran pendent.
Com aire fresc.
Com terra lliure.
Com terra fresca.
Com voler viure.
Viure en l’estimar senzill del que sento.
Ser digne de l’amor i aprofitar-lo
Sense enganys, sense mentim, mentiu, mento.
Sense dir, d’acord, això s’hi assembla i ja m’està bé. Això és similar a allò que jo em pensava que era i deu ser que m’estic equivocant en pensar que ha de ser.
REAL
Que vull perdre la vida per tu,
vull flipar i res més, una llum.
I que siguis el sol, lluna,
aigua, la cosa sencera.
Jo ser el sencer teu
i que ens entenguem.
Ideal.
Bestial.
Acaronada i simple
AMOR Majúscul.
