A moltes cases els reis mags d'orient passaran a portar regals als nens i als no tan nens. Unes dates en que tot es confabula per ordir un engany, jugar amb la il·lusió i la imaginació dels nens per tal que creguin que la fantasia d’uns homes que van per les cases portant regals a tothom és absolutament real.
Els pares i les mares parlen als seus fills dels reis com si fossin reals i dissimulen per no cometre errors que facin que els fills descobreixin l'engany. Els familiars comenten coses sobre els reis i pregunten què portaran. Els mitjans de comunicació participen de la farsa parlant de la nit màgica i evitant desvetllar sospites, els ajuntaments posen patges reials que reben les cartes dels nens il·lusionats. Tota la societat es confabula per fer mantenir la ficció i la il·lusió dels més petits que es creuen la mentida. A la ment dels petits, tot quadra, hi ha uns senyors que porten regals a tothom i són màgics, envien als seus emissaris a recollir encàrrecs als pobles.
Se m'acudeix que la societat crea mecanismes d'advertiment. Mecanismes d'ensenyament, potser aquest primer engany és una gran lliçó que la societat sencera dóna als infants. Quan els nens arriben a saber qui són els reis i com funciona la cosa.
La primera lliçó. Mira nano, aquí ens hem organitzat per enredar-te, has vist el que hem fet amb tu? Som el teus pares i depens de nosaltres. Has vist la història surrealista que ens hem inventat i que t'has empassat de dalt a baix amb il·lusió? Doncs tot és mentida.
Tal vegada és una bona manera d'aprendre com n'és de perversa la societat i com podem ser enganyats i mentits vilment sense ni adonar-nos-en. Tal vegada és una bona manera d’esdevenir crítics en un futur, de no empassar-nos les històries per que sí.
Si algun dia tinc fills, m’hauré de plantejar si fer-los passar aquesta dura prova d’aprenentatge.
3 comentaris:
La societat és plena de confabulacions i fantasies, més perverses o més innocents, més grans o més petites, més opaques o més transparents. Les descobertes es poden moldejar generant idees millors i fonts de veritat optimista. Desnusar la realitat fins al tedi, fas bones coses, m'estranya que no et comentin més sovint! Deus tenir amics rancis ;P Apalins, salut!
Gràcies pels comentari i el piropo, Anònim. Vaig escriure aquest post pensant que no és normal aquesta paranoia col·lectiva dels reis d'Orient. Si et pares un moment i t'ho mires desde fora, flipes.
...i força!
De res! La que aportes és una bona perspectiva. Des d'aquest punt de vista si, el món sencer també és una paranoia col·lectiva, que hem de redeformar per acomodar-nos i viure amb més pau*
Publica un comentari