El bloc estrany

Nosaltres som els altres

2012-01-27T01:06:00.003+01:00

Quan algú diu: Nosaltres.
Crea un cercle. Un conjunt.
Tot el que queda fora
del nosaltres són altres.
I ja se sap, els altres
no són mai gaire importants.
El que cal és tenir clar
de quins nosaltres parlen
i d'on ens van excloent.

Mira què diu aquest...

2012-01-27T00:33:00.004+01:00

Mires, escoltes, penses. Raones, enraones.

Deixes que la conversa et porti a tenir raó. No raones. Només vols la raó per tu. Demostrar que tens arguments, inutilitzar a l'interlocutor. Tu no parles ni t'enriqueixes de la conversa. Busques guanyar. No intentes canviar la perspectiva per veure les coses desde un altre angle, això seria signe de debilitat. No estàs disposat a no tenir raó i tampoc busques cap veritat que no sigui la teva. Que el teu punt de vista, tant poc original, sigui dit de passada, es mori amb tu. I que el diàleg amb tu mateix t'avorreixi tant que comencis a intentar auto convèncer-te del contrari.

Ah. Considero que avui no he parlat amb tu.

Bah...

2012-01-22T23:43:00.003+01:00

Busquem ones sota el mar i llum a les cavernes, agafem tanda pel gust d'esperar coses. Qui és l'últim sisplau? Volem ser en un desert de mai no res i prendre el sol a l'ombra eterna d'un roure cremat fa temps.

O potser no.

Veiem ones i ens hi posem bé per què ens esquitxin, explorem els pous més fondos per conèixer els interiors. Agafem tanda per viure i en sabem més que ningú. Ens perdem en un desert pel gust de perdre's. Prenem sols i entomem raigs de vida, així, com ho sabem fer, entre roures i rouredes.

Anar perdent i anar trobant.

-ent.

2012-01-05T17:09:00.001+01:00

No em ratllis amb el present, que les coses estan malament i tinc malalta la ment.
Necessito aiguardent, això és per mi com l'ungüent per esborrar el meu present.
Passar del que et van dient aquests que mítings van fent, aquests que diuen fefaent mereixen oli bullent.
La malaltia evident quan el món s'està desfent. Abraçar-te fortament que la renúncia és evident i la resposta és en el vent.
Hi ha qui viu però no hi sent, deixa't estar de ser prudent per esperar el millor moment.
Al final com un servent de tan fotut estic content, de tan fotut estic fotent amb síndrome de reenganxament.
Tot ho dic modestament, però és que tècnicament la resposta és en el vent. El que sí que és evident és que si hi ha una resposta és en el teu pit turgent.

La veritat, és mentida.

2012-01-05T00:26:00.001+01:00

A moltes cases els reis mags d'orient passaran a portar regals als nens i als no tan nens. Unes dates en que tot es confabula per ordir un engany, jugar amb la il·lusió i la imaginació dels nens per tal que creguin que la fantasia d’uns homes que van per les cases portant regals a tothom és absolutament real.
Els pares i les mares parlen als seus fills dels reis com si fossin reals i dissimulen per no cometre errors que facin que els fills descobreixin l'engany. Els familiars comenten coses sobre els reis i pregunten què portaran. Els mitjans de comunicació participen de la farsa parlant de la nit màgica i evitant desvetllar sospites, els ajuntaments posen patges reials que reben les cartes dels nens il·lusionats. Tota la societat es confabula per fer mantenir la ficció i la il·lusió dels més petits que es creuen la mentida. A la ment dels petits, tot quadra, hi ha uns senyors que porten regals a tothom i són màgics, envien als seus emissaris a recollir encàrrecs als pobles.
Se m'acudeix que la societat crea mecanismes d'advertiment. Mecanismes d'ensenyament, potser aquest primer engany és una gran lliçó que la societat sencera dóna als infants. Quan els nens arriben a saber qui són els reis i com funciona la cosa.
La primera lliçó. Mira nano, aquí ens hem organitzat per enredar-te, has vist el que hem fet amb tu? Som el teus pares i depens de nosaltres. Has vist la història surrealista que ens hem inventat i que t'has empassat de dalt a baix amb il·lusió? Doncs tot és mentida.
Tal vegada és una bona manera d'aprendre com n'és de perversa la societat i com podem ser enganyats i mentits vilment sense ni adonar-nos-en. Tal vegada és una bona manera d’esdevenir crítics en un futur, de no empassar-nos les històries per que sí.

Si algun dia tinc fills, m’hauré de plantejar si fer-los passar aquesta dura prova d’aprenentatge.

No perdo el temps, que em traspassa.

2011-12-31T16:14:00.004+01:00

El temps no passa
El temps traspassa
S'esmuny pels espais buits entre les cèl·lules
Continuament continuu

Hi ha qui no perd el temps, el deixa passar educadament pel costat
No pots perdre allò que no tens

El temps, cosa immaterial, fruït de la imaginació, conseqüència d'una percepció lineal de l'existència.
El temps, no el tinc. Així que no el puc perdre.
Perdre el temps?
Deixar que el temps em traspassi per l'espai buit de les cèl·lules

oh.

2011-12-30T00:43:00.000+01:00

Podries fer un ninot de tu
que fos tu per guardar el lloc
en un banc d'un pati estret.
Podries fer un ninot de tu
que fos tu per un moment
si has d'anar a fer un pipí
o a remenar les brases.

Mentre dorms, ells esgarrapen bocinets dels nostres somnis.

Arxivística:

2011-12-20T19:42:00.002+01:00

Sobtat et descobreixo aparent llaurador. Sobtat sento que ets vil, aparent deslliurador. Sobtat decideixo que ja et conec, polític! Sobtat m’aferro als barrots, sobtat els mossego fins que em fan mal les dents. Sobtat començo a córrer i la sang em cau per la boca. Sobtat em tiro a l’aigua freda que em sobta encara més. Espantat i terroritzat corro com un boig. Corro cap a tu, làpida meva. Corro cap als prats verds per on correm feliços respirant aire fresc. Amb el cor a tota bufa m’atanso a la teva estufa. Amb la roba tota fora m’atanso a la teva cova. I no penso, i no penso, i no penso, i no penso, i no penso.
Sobtat m’adormo en posició mòmia, sobtat em trobo tot envenat i amb un sarcòfag de deu tones a sobre, sobtat penso que se m’acabarà l’aire, sobtat moro.

Piu-piu

2011-12-02T23:41:00.003+01:00

No és servent, és ser vent.
Es caure sobre teu com pluja fina
fer-se alabastre i esculpir-se
ser blat sense ser a cap sac.

Érem el llim i el fang
ens faltàvem a trobar.

El conte de la Por

2011-12-02T22:54:00.003+01:00

Si es tem al sistema
si no es canvia res
la truita esta feta
i no en volem més

Si no trenquem ous
si no es cuida el gra
si guineus s'enfilen
si ens roben el pa

Si bancs i si caixes
si queixals corcats
si canviem les portes
si ho fotem a mar

Si es fonen els ploms.

Boira

2011-12-02T21:21:00.003+01:00

Hi ha boira a la barra
els reülls ens pesen
converses que maten
fan callar als que xerren.

Postures sinceres
trepitjos per versos
desfarem amar res
desencallem anco

res, i que bufi'l vent.

Passió: Part 2

2011-11-26T14:47:00.005+01:00

Ser una bomba de colors,
esclatar només de veure't.
Amb l'explosió; Matar-ho tot.

Passió

2011-11-26T14:44:00.003+01:00

Ser una bomba de colors,
esclatar només de veure't.

Escrits antics d'arxius bonics

2011-11-18T13:06:00.004+01:00

M'agafo a la teula teva, donzella d'ultramort. M'agafo als ulls teus brunzit d'abella, m'agafo on sigui que tu ets, perquè ma vida trista em colpeja cada dia i em diu NO. Em diu tu no ets la santa espina, tu no ets el sant graal que tinc clavat com una estaca dintre i fora del meu cap. Seràs fill de la inmundícia i trepitges peix podrit. No rellisquis ballant massa treballant per parir fills.

M'agafo a les teules trencades dels castells més íntims del teu cor, m'arrapo a les teves cames i pateixo pel teu cony. Que m'han dit que hi ha qui no toca vores, que m'han dit que hi ha qui pensa a totes hores, que m'han dit que un nom marca. I vull dir marca, perquè és així, cony.

M'arrapo a tu, m'arrapo als ulls de vellut del teu cor, els que miren tant que ja no sé on miren. I et veig guaitant el mar com posseïda i penso; hòstia, hòstia... que la bola gira gira.
Fem castells de sorra mar enllà, i com ho fem? fem històries de mantega sota el sol, i com ho fem? fem felicitat d'allò que ja és un jou, i com ho fem? I ningú no és ningú per decidir, ningú és ningú per fotre'm un pes acollonant al coll i esperar que dringui pels putos prats pasturant.

M'arrapo a tot, m'arrapo al sol i em torno cec, i em torno sol, i em torno pal, i m'aguanto mentre algú canta l'estaca i creu en déu totpoderós. M'estaco sol i no em fas falta per morir, que moro sol, de mica en mica, que moro viu, de mica en mica, que M'ESTARRACO. Que m'estarraco a l'ombra del teu salze. Que guaito amb cura el tronc podrit del teu estar. I ESCARBATS de closca fina m'embriaguen constantment fent veure ales, fent veure anells de cortizona que m'engreixa.
M'arrapo, senzillament a tu. Perquè la resta em fot fàstic. M'arrapo als espinacs i al microones del teu cor i espero vida. PUTA VIDA PURA que m'enganxi, puta vida que em digui hola tiu, que fots?

El Súpermoniatozombie

2011-10-31T23:44:00.003+01:00

És tren.

2011-10-24T00:01:00.002+02:00

Els tons vermellosos, els telons de vellut que baixen al ritme del teloner. Si el teloner vol, el teló baixa ràpid. El teloner es mira les mans, vermelloses de fer anar la corda. El proper dia em posaré guants, pensa.
Les cortines que volen al vent en una casa amb finestres obertes. L’estora i els espolsadors d’estores, aquelles raquetes de vímet que fa tant temps que no veig.
Tot plegat, tons, estores, vímet, cortines, mans, guants, cordes, dies... formen part de vides de gent que pensa i es mou. Gent que busca i que viu. Gent que és aquí i allà, que no volen marxar, que no deixaran de sentir les campanades i que no es rendiran.
Quan a la pinya dels castells criden: Acoteu els caps! Sempre n’hi ha algun que immediatament l’aixeca per veure el que està passant. I aquest és el que sempre m’ha interessat.

Les formes del fum, els arbres que creixen torts, les formes de la natura. L’amor. Les formes canviants, les coses mai són iguals.
Els esforços, la passió, l’anar endavant, el desapoltronar-se, el restar incòmode, el canviar de postura, el fer l’amor trobant les claus de tots els panys, l’obrir una cervesa.
Les coses mai són iguals, però ens hi entestem, volem que ho siguin. Per queixar-nos de la rutina, per trobar un sentit a aquest món real que mai acabem d’entendre.
Quan veig amics trobar camins i seguir-los amb força, quan sento plançons riure i cridar, quan ballem sense por al ritme de la patxanga. Em sento viu, i això, sempre m’ha interessat.

Pinassa entre rovellons

2011-10-08T14:42:00.002+02:00

M'agrada agafar-te de cantó,
fer com si toqués la guitarra.

Viure perdut al bosquet
dins la capsa de sabates
fer veure que no fa fred
respirar fort, a vegades.

Reflexionem-hi, va.

2011-10-08T02:16:00.001+02:00

Parole

2011-10-08T02:00:00.001+02:00

Agafo les paraules i les poso al forn, amb cassoleta de terra, que avui m'ho curro. Una mica d'oli i tot el pot de hierbas provenzales per donar-li gust. Una mica de sal grossa de Mallorca i un pel de paciència. Mentres tot es cou, miro les magnòlies i escolto els grills. Avui els grills estàn festivaleros. Que si cric, que si criiiic, que si cric cric cric...

Tard

2011-09-25T23:31:00.003+02:00

Tens tots els mars
totes les sals
Els espirals
els mirars clars
i les vritats

Tardorenc

2011-09-24T20:30:00.003+02:00

Enyoro els rodons
i nedar en mirars.
Enyoro desfer
camins mal trenats.

A vegades.

La Marisa, feia gelats dels bons, segur

2011-09-23T12:30:00.000+02:00

Voldria ser blat

2011-09-23T12:27:00.000+02:00

Crec.

2011-07-20T02:24:00.002+02:00

Em desentrello, trec estelles dels meus dits.Em trencoclosques i l'espardenya al cervell no em deixa dir-te'm.

M'esfilo tot, durant mil dies. Mil dies més, tot enredat, ben ple de nusos. L'espardenya, a la boca. I a la llengua, gust d'espart.

Olorar espart. Sentir-lo als dits. Tastar-ne un poc. Guaitar les trenes. Sentir el crec al caminar amb espardenyes. Crec,crec,crec en...

Sentir el crec,crec. I tu en què creus? Crec en els crecs, i no en les creus.

Crec en els crecs, que quedi clar

Crec en els crecs, soles d'espart.

Mestre Samurai

2011-07-09T12:59:00.001+02:00

El gran mestre Samurai va cridar: A CAGAR A LA VIA!

Immediatament un exèrcit d'aspirants s'abaixaven els pantalons i empenyien fort amb el ventre entre rail i rail.
Algú va dubtar uns segons davant aquella ordre, mirant a banda i banda, però de seguida es posà a l'acció en comprendre que continuar depenia d'allò.

Entrevies jugant-se la vida
tatxant un altre punt de l'extensa llista
els peus ferms sobre un tauló de fusta
mentre notes la vibració del què s'acosta.

Mestre Samurai

2011-07-09T12:56:00.001+02:00

El gran mestre Samurai no era tal.

El monyo el portava molt ben posat, això si.

N'érem conscients, però ens era igual. Estàvem d'acord.

L'entrenament va ser molt dur i la recompensa ronyosa. Un dia El Mestre ens va permetre llepar pel cantó de dins xapes de quinto acumulades en un bidó. Si, aquell dia el recordarem tots.

"Tasta aquesta tiu, està boníssima!
Shht, la guardarem per després, val?"

Es va crear l'amistat.

I és que el mestre si que era un mestre

2011-07-09T12:53:00.002+02:00

Avui m'he llevat tranquil i content, ja veus, a vegades passa això de la pau interior. Puc esmorzar bé i recordar els temps del gran mestre samurai sense sentir un nus a l'estómac.

Ric per dins, somric per fora.

Aquell dia el gran mestre va agafar un garrot i brandant-lo a mode d'espasa es quedà totalment immòbil en posició d'atac. Els aspirants el miràvem, l'admiràvem. Quan havien passat quatre hores l'admiració es va convertir en normal i vam aprofitar per fer coses que el mestre no ens permetia:
Vam escoltar la remor de la nevera amb llàgrimes als ulls. Quin so més meravellós!
Vam tocar un vidre comprovant que si, que era transparent.
Ens vam mocar.. Ohhh!
El gran mestre samurai va moure el bastó en direcció al cap de cadascun de nosaltres i ens colpejà fortament.
Mentre fèiem au!, digué:
NO PERDEU DE VISTA ALLÒ EXTRAORDINARI O ALLÒ EXTRAORDINARI TORNARÀ A DONAR-VOS COPS AL CAP.
I sí, va ser una gran lliçó. Ric per dins, somric per fora.

Mestre Samurai

2011-07-09T12:51:00.000+02:00

Abatuts. Ja tenim les túniques blanques. Aquesta tarda ens reunirem amb el mestre i aprendrem a caminar pel camí. Sense tenir en compte dreceres.

Es diu que pujarem al Montcau desde el Daví i sense sabates. El mestre ens guiarà.

"Aquell dia vam sucar els peus a la font. Les salamandres es removien inquietes. El mestre digué: Escup sobre una pedra i t'escupiràs a tu mateix.Cap dels presents va entendre a què es referia el mestre."

Mestre Samurai

2011-07-09T12:46:00.002+02:00

El gran mestre samurai ens explicà un secret. Els de la nostra espècie celebren els esdeveniments d'una sola manera.
I a partir d'ara aquesta serà l'única expressió de joia i alegria que farem servir.

LA TOMBARELLA.

Va ser llavors quan un dels presents es llançà de cap endavant i féu una tombarella espontània. Li va sortir una mica torta...

El mestre immòbil completament va començar a comunicar-se amb un bri d'herba que hi havia als seus peus. Els presents ho notàvem bocabadats i vam celebrar aquest magnífic acte fent tombarelles per tot arreu fins que ja no vam poder més. El resultat va ser: algunes vertebres fisurades i alguns dolors que romandrien permanentment al cos d'algun.
El mestre va parlar:

Sí; la comunicació és un acte digne d'una GRAN celebració. Però us he de dir que sou uns MALPARITS. El bri d'herba ha estat aixafat per l'allau d'imbècils de les tombarelles. I això no pot ser. Una petita llàgrima va sortir dels ulls del mestre. Els presents vam començar a plorar sense poder parar fent grans gemecs intensos que ens sortien del cor. Vam fer unes tombarelles tristes en signe de dol.

Aquesta fou una gran lliçó.

Mestre Samurai

2011-07-09T12:44:00.000+02:00

El mestre ens repetia:

Les gorres dels penitents són les més amples

Les gorres dels sentipets són les més amples

Les gorres leds sentipets són les més amples

les gorres leds sentipets nós les més amples

les rogers leds sentipets nós les més amples

sel rogers leds sentipets nós les més amples

sel rogers leds sentipets nós els més amples

sel rogers leds sentipets nós els éms amples

sel rogers leds sentipets nón els éms palmes.

La seva veu ens penetrava i s'inseria al cervell. El mantra ens elevava cap a una realitat diferent. Tots els presents acabàvem bojos i amb ganes de fer congues espontànies baixant pel dret desde alguna muntanya

Santjoanada

2011-06-24T04:54:00.003+02:00

Ai mare; potser he matat un arbre, avui.
Potser i només potser he assassinat un arbre, avui. Un ésser viu dels que conviu amb nosaltres només perquè nosaltres el deixem viure en un petit parterre d'una plaça dura. Exposat al pixum de ca, acostumat a la terra infèrtil.
Avui un arbre va completament cego de vi destraler. Un vi d'aquells de garrafota de plàstic blanc amb aixeta. Un vi d'aquells que et fa canviar de pla, dels que et canvia de dimensió.
Ai mare, he regat un arbre amb culs de vi passat, en un acte reflex.
Que la mare natura em perdoni, que jo els estimo, als arbres. I segur que una borratxera de vinot de tan en tant no fa mal a ningú.
A partir d'ara et saludaré, company. No em demanis més vi d'aquest. Si de cas un mojito de la tete o un priorat sec dels que et deixa la llengua com el paper de vidre.
Ai mare, que no està gens mort. Només va un pèl cego, l'arbre.

Indigne

2011-06-18T01:04:00.003+02:00

El president del nostre país no té dret a mentir. El nostre president no té dret a estar desinformat respecte als que va passar a les manifestacions del parc de la ciutadella. Més enllà de si és lícit bloquejar el parlament, més enllà de la nostra democràcia molt o poc real.
El nostre president menteix quan parla de kale borroka, i no hi té dret.
Més enllà de si estem més o menys indignats. Mai com ara s'havia vist com toca l'orquestra del poder manipulant la informació i mentint.
I sí, finalment han aconseguit indignar-me. I molt.

Esquerdes

2011-04-21T15:26:00.002+02:00

Passejo per les vores de les meves esquerdes,
camino sobre capes de pintura, blanc sobre blanc.
Empasto alguns esvorancs de tant en tant.

Quelcom em diu que necessito reformes.

Escletxes

2011-04-15T01:13:00.003+02:00

Hi ha
Finestretes de paret gruixuda.
Escletxes de no més d'un raig.
Hi ha
Escletxes de paret gruixuda
Finestretes de no més d'un raig.

Portes

2011-04-13T15:36:00.000+02:00

Volar com un ocell
deixar-me endur pel vent
ser mar, terra, aire.
Ser i no ser.

Finestres

2011-04-11T20:57:00.001+02:00

Xiular com xiula el vent
volar com un ocell
trencar com trenca el mar
allò que un cop va ser
ferm com un tros de terra
podria anar on volgués.
Ser vent, mar, terra, aire.
Ser i no ser.

Refet

2011-03-24T14:50:00.002+01:00

M'he fet
mica en mica cada dia
M'he desfet
en un moment tantes vegades

Claredat

2011-03-24T01:26:00.003+01:00

Al peu de les escales
m'arriba la melancolia
Sentiments de cireres
escampades per terra
Sospirs de no sé què
Pessigolles als llavis.

Un adéu sobtat
que vol dir
fins aviat.

Moments

2011-03-20T19:54:00.003+01:00

Vinc a comprar tres cents moments, no són per mi eh, són per un amic que no pot caminar i per això vinc jo a comprar-los. Si, al pobre n'hi fan falta que va molt apretadet de temps.
Mira si de cas me'n poses cent cinquanta dels de mirar musaranyes i cent cinquanta de variats. Si, d'aquests un grapat, d'aquests altres uns quants, d'aquests no, no, que aquests són moments de merda.
Ah, que n'hi ha d'oferta? Mmmmm, però per acollir-me a la oferta n'hauria de comprar cent cinquanta més? Ostres; és que com que no són per mi, que són per un amic que n'hi fan falta, no sé si seria prudent gastar-me quasi el doble.
Si, el meu amic segur que m'ho agraeix si li porto cent cinquanta moments més a un preu més bo, igualment segur que li'n faran falta.
D'acord, però dels de merda no me'n posis si de cas .

flus

2011-03-18T03:47:00.002+01:00

Inconsciència, la mare de la paciència.
Farbalans mediocres de bar tronat i pudor de cervesa seca.
Mandibules i estricnina; àcids en mesura.
Farem de tu un heroi.
Coses estranyes de la nit.
plantes, interiors, interiors, massa fems.
Cactus que no fan flors.
Rodons, tremolors, anar essent.

Pau Peu; dormireu!

2011-03-15T00:36:00.001+01:00

En Pau Peu no s'hi veu. Tot és ben negre i ben fosc. A vegades perd la perspectiva i no hi veu més enllà d'aquella cosa bonica, o aquella cosa brillant, o aquella cosa que potser es pot menjar. Ara és diferent, tot és a les fosques i no se senten ni les mosques. En Pau Peu no té pas por de la foscor, sap que a vegades quan marxa la llum ha d'anar a dormir de seguida per alguna raó que encara no sap. Així, a les fosques i sense soroll en Pau Peu diu hola a la nit. És que s'ha de saludar quan arriba algú. I la nit li diu: ei, que passava per aquí, passejant pels carrers i per les vores dels llits. Ei, et saludo un moment, i et deixo uns quants somnis perquè puguis anar fent.

Mapes

2011-03-11T00:35:00.003+01:00

Hi ha coses que es despleguen
i tenen deu mil camins
i mil mars i més tempestes
i sorpreses i matins

El foll: El grup definitiu

2011-03-04T01:08:00.004+01:00

Pau Peu; pareu!

2011-02-22T00:17:00.003+01:00

En Pau Peu mira amb ulls esbatanats la mestra cantant la cançó de les pometes. Deu pometes té el pomer, de deu una, de deu una. Deu pometes té el pomer...
La mestra amb cara de verge maria i els braços alçats a mode de branques canta amb tota la seva afició. En Pau Peu la mira, però no l'escolta pas!
I és que en Pau Peu ha aturat el món per un moment, i el món tot parat li ha dit: Pau Peu, que estàs astorat i per això m'has parat?
En Pau Peu immers en els seus pensaments pensa en com es deu fer per repetir les coses bones que li passen i fer que no s'acabin mai. Si aturo el món aquests moments duraran sempre! ha pensat.
Dit i fet, Pau Peu ha parat el món i les pometes han deixat de caure i la mestra ha deixat de desafinar i el món tot parat espera que en Pau Peu decideixi que tot pot continuar endavant.
En Pau Peu espera un moment, fa un mig somriure, mira al sostre un moment, i endavant. Arrenca món, que ja vinc!

Llogar:

2011-02-20T15:00:00.001+01:00

És un cargol
És un bolet
És un mussol
És un pamflet
És borrissol
Un llogarret.

Quatre frases;

2011-02-20T14:47:00.003+01:00

La foscor goteja pel forat del pany
Les cabòries tan petites em cauen pel nas i es dissolen al café
Un tros de sort se'm fica a la butxaca
Els teus ulls.

En Pau Peu, correu!

2011-02-11T11:32:00.005+01:00

Si en Pau Peu te gana, correu!
El centre del món és entre la seva panxa i la seva boca, en algun punt d'entremig. En Pau Peu segueix la olor de l'all fregidet sense tenir en compte res del que hi ha a la dreta ni del que hi ha a l'esquerra. Endavant cap a aquella olor. En Pau Peu es troba amb uns espinacs amb panses i pinyons acabats de cuinar per experts xefs amb bigoti i davantal. En Pau Peu somriu amb aquell mig somriure del que sap que satisfarà la seva gana en breus moments i deixa que la olor del plat entri pel seu nas i el desorienti lleugerament. El senyor xef de bigoti i davantal li diu; Monsieur Pau, ací te els espinacs amb panses i pignons, disfruti de l'àpat.
En Pau Peu seu, i ataca el plat. Mentre menja no es distreu pensant en que demà serà dilluns, ni en la tristor grisa d'alguns.

Quinto!

2011-02-11T01:54:00.002+01:00

Una mica moc les cames a veure si jo mateix em moc tot. I funciono, però no vull anar a casa. Només quintos un rera l'altre esperant que tot sigui tot. És com sempre, és com mai, és i és, i és i sap. No és que sigui un problema, és que no té solució. És que teatres de fils i sentir-se fals fa falta, segur, de tant en tant. Marionetejo amb la seguretat del que serà beatificat. Braç amunt, braç avall, colze amunt, cama avall. Em sento bé.
Penso que en sobren molts d'interioristes juganers. Busca la bellesa, busca-la a través de les paraules i expressa l'amor aquest que a vegades sents per les coses. Beu-te, digereix-te, i surt disparat del cap cap a l'essència.
Ja em coneixes, em desequilibro fàcilment.

Pau Peu es distreu:

2011-02-10T00:51:00.003+01:00

Avui en Pau Peu ha tingut un bon dia, un dia d'aquells en que les coses són més aviat fàcils i si perds alguna cosa la tornes a trobar de seguida perquè, a vegades, hi ha bona gent en aquest món. En Pau Peu passeja per les llunes de valència i de més enllà amb la tranquil·litat d'un nadiu de les llunes i com si de casa seva es tractés. En Pau Peu es distreu, i es deixa tres idees, però no ho veu. Les idees ben tristes ploren per les cantonades, i és que estan desesperades. En Pau Peu no se n'adona, passeja per llunes, i mars i també coves fins que diu; ostres tu, tenia tres idees i les he perdut!
En Pau Peu s'ho pensa, en Pau Peu recorda, en Pau Peu retorna a buscar les idees tan abandonades i es troba un senyor, amb somriure amable, que li ha guardat tot mentre ell era pels astres!
I diu moltes gràcies, i diu déu vos guard. Pau Peu i les idees tornen a voltar per les llunes de valència i les de més enllà.

Rodons:

2011-02-10T00:12:00.004+01:00

Desordeno calaixos buits de matinada.
Desaparello mitjons, només per tenir raons.

Acumulo rentadores, vull centrifugadores
que facin tremolar els meus terres.
(si és que en tinc)

Pum!

2011-02-07T12:57:00.003+01:00

Vam rebentar les parets del temps, aquell dia.
Saltant tots els obstacles, desfent trenta mil nusos, volant a cada passa.
I vam veure la lluna i vam respirar fort.

A vegades escric

2011-02-01T23:46:00.003+01:00

A vegades
trontollo
A vegades
tinc raó
A vegades
tremolo
A vegades
tinc por.

A vegades
sóc recte
A vegades
vaig tort
A vegades
m'escapo
A vegades
tinc sort.

Arbre tort
de marge estret
ben inclinat.
Has de ser prudent
Has de ser feliç
gira el tornavís
una volta més

A vegades
em deixo
A vegades
llegeixo
A vegades
et penso
A vegades
sóc fort.

A vegades
t'entenc
A vegades
no vull
A vegades
no ho sé
A vegades
m'encenc.

Arbre tort
de marge estret
ben inclinat.
Has de ser prudent
has de ser feliç
gira el tornavís
una volta més.

Pau Peu, sabeu?

2011-01-31T16:26:00.004+01:00

En Pau Peu camina a un pam i mig del terra tot i els milers de vegades que ha caigut tot caminant a un pam i mig del terra. Caminar a un pam i mig del terra té molts avantatges i és molt més divertit que caminar tocant de peus a terra, això ho deu saber tothom, és clar.

No et canses gens, veus les coses molt millor i descobreixes detallets nous de llocs on ja has passat, ets més alt que si caminessis amb talons, estàs més content, i sobretot pots anar amb les sabates descordades sense cap perill.
Bàsicament, i encara que la gent no ho acabi de veure, estàs volant.

En Pau Peu es troba algú gris mentre camina a un pam i mig del terra i el gris es fa intens i s'omple de raons molt grises i molt intenses, el gris es reafirma i comença a enlairar-se també. En Pau Peu es para a un semàfor mentre camina a un pam i mig del terra i el semàfor s'adreça a ell i li diu; un momentet Pau Peu, ara et deixo passar! En Pau Peu saluda a les mosques que mortes de fred esperen el bon temps i respira sentint l'aire tot dins seu.
En Pau Peu es distreu i puja a un tren equivocat, però quan ho veu somriu i seu, saluda al tren, baixa a l'andana i diu als astres, estic content, sabeu?

Pedres.

2011-01-31T14:49:00.003+01:00

I va resultar que tot eren cors,
i els cors com rocs.
Els rocs palpitaven amb tendresa.

La mateixa tendresa amb que una planta creix, la mateixa tendresa amb que plou i neva, la tendresa de les fulles caient de les branques, la tendresa màgica de l'estimar.

Cors com rocs,
rocs com cors.

Problemes domèstics

2011-01-21T21:14:00.002+01:00

Jo volia fer l’amor
i tu anar al supermercat.

De tonyina ja no en queda
i la pasta ha caducat.

Tu volies fer l’amor
i jo anar al supermercat.

Els iogurts s’han acabat
i la mantega és tota rància.

Pop-aganda: El clip de Lluís Oliva i les Arbequines

2011-01-10T20:44:00.002+01:00

2011-01-08T02:46:00.002+01:00

Omplint la pica
de mica en mica
és clar.

Buidant records
traient lo tap
de la banyera.
És clar

Fumant, fumant, fumant, fumant
jo no t'espero.

EBOdospuntzero

2011-01-06T22:04:00.002+01:00

EBO continua actiu a la xarxa:

http://twitter.com/EBOdospuntzero

tres fan ball

2011-01-04T01:33:00.003+01:00

-Cinc sets de petanca si-us-plau
-cinc??
-si, cinc, quant valen?
- doncs miri van de regalu
- ah si? vale
- és només perquè això és un bar, saps...
- ah, doncs posa'm un quinto, mira
- mahou o heineken?
- heineken, heineken, que els mahou tenen aquell paper de plata fastigós que t'acabes xupant i segur que no és gens sa
- seran 1,50
- ok, i el concurs d'acostadors és ara o quan acabi la lliga?
- quan vulguis, home, i el mando de la màquina del tabaco eres tu?
- no, una francesa amiga de l'ivan, no sé, un rotllo raro...

Ritual:

2010-12-31T15:29:00.012+01:00

Segueix els senyals en aquest any nou!

Amb la boca encara plena de raïm agafa la motxilla plena de rocs i enfila amb pas ferm cap al pont de la Salut.

Observant el buit i notant el vèrtic pensa en tot el que ha passat i s'acosta un dit més a la barana.

Comença a tirar els rocs, primer un per un, després a grapats, i finalment tira tota la motxilla sencera al buit.

Tornant cap a casa, observa les portes tancades de les cases.

Adéu tempestes, hola tempestes.
Un any nou comença.

Pau Peu.

2010-12-29T01:01:00.003+01:00

En Pau Peu camina tranquilament pel carrer de l'hospital. No, no hi ha cap hospital, però el carrer es diu així. Quan en Pau Peu ho veu, fa veure que no s'ho creu. S'exclama per dins i es diu: Com pot ser que aquest nom de carrer no sigui exemple de la racionalitat total dels noms de carrer!
En Pau Peu para a un senyor que camina pel mateix carrer. Un senyor que fuma en pipa, que vesteix negre, i que porta un barret tan alt que fa ombra fins dos carrers enllà. En Pau Peu li diu: I vostè, que sap per quina raó aquest carrer es diu Hospital si no hi ha cap hospital?
El senyor de la pipa, el barret i la mirada més negra que s'ha vist desde la primera nit del món li digué: Es diu Hospital perquè li han posat així. I seguí caminant deixant una olor penetrant rera seu.
En Pau Peu segueix el seu camí, Paupejant, com li diu el padrí. I és que Pau, has de pensar que hi ha coses que ningú no les sap!
I qui diu que les sap, se les inventa!

38,5:

2010-12-25T20:55:00.006+01:00

Hi ha llops dins les parets
i la selva sota el llit
dins l'armari mil fantasmes
i al sostre tots els colors

Tanco els ulls i em deixo endur
per les formes i els colors
i miro d'escalfar-me els peus
i abraçar fort al coixí

Hi ha monstres, però dels bons
hi ha llumetes i olors
de lluny se senten els sorolls
de les passes dels mamuts

M'he donat un cop de porta
i m'he fet un nyanyo al cap
és tant gran que per pujar-hi
necessito uns peus de gat.

evidència clara.

2010-12-19T04:20:00.002+01:00

és clar que som, i hem vingut per viure. Caminar pels jardins i vagar per les cases. Desfer nusos, segar cadenes, enfilar agulles, torçar culleres, pentinar sorra calenta amb els peus i fer l'amor a la platja.
És clar que som, i hem vingut per viure. Caminar pels jardins i vagar per les cases. Desfer nusos, segar cadenes, enfilar agulles, torçar culleres, pentinar sorra calenta amb els peus i fer l'amor a la platja.
És clar que som, i hem vingut per viure. Caminar pels jardins i vagar per les cases. Desfer nusos, segar cadenes, enfilar agulles, torçar culleres, pentinar sorra calenta amb els peus i fer l'amor a la platja.
ad infinitum.

I bones festezz!

2010-12-17T14:34:00.000+01:00

Sens e-comentaris

2010-12-15T15:14:00.000+01:00

Cançoneta trista 5859. (Inici de la llum)

2010-12-15T15:03:00.002+01:00

Em canvio els mitjons
un de cada color.
Em canvio tot sol
per un home millor.
Em canvio de canal
i de cantó.
I canvio experiències
per moments de colors.

Canvio de lloc
algunes coses.

Tristòpolis:cançoneta trista 5860.

2010-11-21T22:48:00.008+01:00

Em cargolo
Em tortolligo els dits
Em faig molla de pa en magatzem ENORME

Só un canteula
enterrat en fulles seques

Re cargolo
Re pateixo
Re mastego

Só un canteula
i la xolocata espessa.

Arriba l'antitrist: Cançoneta trista 5861

2010-11-21T22:48:00.006+01:00

Perquè vols claus
si no hi ha panys
Els clauers són arracades
i les cases mai no tanquen.

Perquè vols panys
si no hi ha claus?
Els panys són foradots estranys
i les cases mai no tanquen.

Una al-tristòria: Cançoneta trista número 5863.

2010-11-21T22:47:00.007+01:00

Pa de ciment
el ciment, la saliva
la saliva un ungüent
per ungüent, covardia
sota les ungles i tot.

És trista la vida de l'artista,
però això ja és una altra història...

tristany i tristolda:Cançoneta trista número 5862.

2010-11-21T22:47:00.006+01:00

Tot trist
i un pèl gris.

Volia rius de PASSIÓ perennes.
Volia torrents violents de passió dels que no tenen camí.
Volia ponts encallats i rius DESBORDATS

I es va oblidar de posar llenya al foc
i de ventar les brases
i fins i tot d'escalfar-se les mans.

Trist
i un pèl gris.

Artritrist:Cançoneta trista número 5864.

2010-11-20T03:05:00.003+01:00

Receptes segures, aspirina i caldo i conyac.
Tinguis el que tinguis, els mals espantaràs.

Solitari spider
quatre pals
Hardcore i series ionquis.

Jugant al tetrist: Cançoneta trista número 5865.

2010-11-19T21:32:00.002+01:00

Jo perdo amors
com perdo les claus.
Tot està bé
fins que t'adones
que no les tens.

Ni a la butxaca
Ni a la butxaca
Ni a la butxaca

Jo perdo amors
per despistat,
qui ha trobat
les meves claus?

I vaig pentinant suaument els dies.

tristitis: Cançoneta trista número 5859.

2010-11-19T15:07:00.003+01:00

He omplert una garrafa
amb el que he plorat avui.
L'he deixada al teu portal
amb una nota on hi deia:
La meva tristor és total.

Cançó de Conxita.Santa Rita:
http://conxita.org/materials/radio.html

Tristilàndia: Cançoneta trista número 5866.

2010-11-19T14:24:00.002+01:00

Vençuts, però no caiguts.

Jugant al saltamarges
ens hem trobat un tros
de trista i pura ràbia.

Allí, darrera un tronc
ens hem cobert de flors.
Disfressa adequada?

Ens ha passat de llarg
ha gastat totes les llàgrimes
ha perdut tots els combats.

Allí lluny hi ha: Montserrat
que té formes ben suaus
i és alegria per l'ànima.

Trist tros de drap: Cançoneta trista número 5867.

2010-11-18T22:41:00.006+01:00

Tinc un tros trist
de drapot vell
Tinc un trist tros
de mala pell.

A les cuines dels valents
s'hi amunteguen les batalles
Hi ha muntanyes de plats
hi ha prats de plats de pasta
i les restes de mil àpats.

Tinc un trist tast
de vi dolent
Tinc un res més
i un pas del temps.

http://latrinca.blogspot.com/2009/10/tots-conills.html

trist trasto vell: Cançoneta trista número 5798.

2010-11-18T00:05:00.003+01:00

Tinc un tros trist
i un petit nus
de records vells.
Tinc un tris-tras
i un gemegar
entre els budells.

Tinc un tros trist
i un petit nus
entre els budells.
Tinc un tris-tras
i un gemegar
de records bells.

Son:

2010-11-06T03:42:00.002+01:00

Baixo les teves escales sense mirar enlloc.
Et miro, em mires, et miro, em mires.

Pujo les meves escales mirant esglaons.
El miro, el trepitjo, el miro, el trepitjo.

Porcapolítica.

2010-11-03T01:32:00.003+01:00

Avui circulant per la C-58 m'he trobat un cartell molt gros i vermell on hi diu:

"Ser català és treballar dur i amb les idees clares. PSC"

I per variar m'he indignat amb els polítics.
I què collons sap el sr. PSC que és ser català i que és ser!
Potser si se'ls gastessin fent alguna proposta política...pfff, deixem-ho estar.

Només dir que es pot discutir infinitament sobre que és ser català,Si és que és alguna cosa. Al moment que un partit polític, el que sigui, ens ha de dir mentre anem per l'autopista que és ser català, anem bé per anar a Sants.

Com cantava un gran grup de Sabadell:

"No sé si sóc bon català
jo ho intento i no puc estalviar.

La Madam"

Alegria

2010-10-31T04:53:00.002+01:00

M'has pentinat les ales!

I jo sense saber que hi eren
volo.

premsaments 5.19

2010-10-30T05:09:00.002+02:00

Probablement
abandono els teus temps.
Món muzza tros d'apocalítpitica deesa.
T'estiC.
Ets tota total tu teva viva.
bOMBONS de txa-txa-txà
Mai serem un producte.
Fills de perra.
Productes de neteja i naus de celofan
pastanagues, pastinagues!
que volem caminar.
Autobusos amb jacuzzi.
Un zoo preliminar(t)
Non tenc res de ningú.

Es cargol

2010-10-29T03:38:00.002+02:00

Monsieur Cargol camina amb la casa a sobre i no té control.
La casa és gran, no té força i la bava s'asseca al sol.
La llar no funciona, el sofà decepciona i la teca és només quan plou.

monsieur Escargot es perd deu mil nits i sempre diu: nina!
Posa'm una canya i un enciam que em faltes i et desitjo tant!
Em faré a la llauna només si tu em gires i em poses tot un all picat.

El senyor cargol ha amagat les antenes i s'ha amagat; toca el sol.

pensaments 3.36

2010-10-29T03:26:00.002+02:00

Furt novell
empelt de bona corda trenada amb temps
Part d'estels
univers esperat amb tant temps
Estimo les neus
perpètues o caduques i de tot fa molt temps
és molt enllà
i jo et miro i tu em mires i sabem que allí hi ha
combat
Repenjada als meus pensaments
escalant les teves muntanyes a poc a poc
I si et robo les cartes molt lentament?
I si faig el de sempre que mai surt bé?
La canya. La canya. La conya, les foto i la galleda els peus.

Porcapolítica

2010-10-24T14:05:00.005+02:00

Els nostres polítics declaren que no tenen diners per comprar els bons de la generalitat. Tinc entès que valen mil euros i que la nostra gene es compromet a tornar un 4,75% més del que un inverteixi.
I deu ser que cobren poc o que no saben mantenir les seves despeses o que no s'han apretat el cinturó com tots.
I es que hem de pujar el sou als nostres polítics. Estic indignat, he sentit el d'esquerra dir que ell no era ric, a la del pp dir que la hipoteca no li permetria comprar bons...quina vergonya de dirigents!

I potser quan diuen:

- No tinc prou diners

En realitat volen dir:

- No invertiré en una empresa que està en fallida i que no tinc clar que em pugui tornar els diners. Perquè jo amb el meu sou de collons i totes les dietes foto lo que'm rota.

I és que tenim uns polítics de merda. I a sobre pobres!

Ferotge

2010-10-24T13:22:00.004+02:00

A vegades només és que tot és un garbuix i no calen explicacions
A vegades tot és fosc i no hi ha finestres ni solucions
A vegades tot s'ordena i tot té una raó
sembla que la vida no té un bon domador.

Lluita.

2010-10-18T21:09:00.001+02:00

Va resultar que tot eren pedres i que els pensaments eren de pedra, els pensaments dels immobilistes de sempre, els que creuen parlar en nom de la raó, en nom de la veritat. Va resultar que tot eren pedres, i uns les tiraven contra grans edificis blindats creient que així algú s'adonaria de la poca consistència de les estructures.
Com més gran, com més aparent, i com més veritats té una cosa; més insensata, més mancada de vida, més petita i idiota és. Esglésies, gratacels, bancs...grans estructures que mouen el món al so de les grans màquines de contar bitllets que tenen. Al so de l'esclavatge etern de les majories.

Xai; un més del ramat que es conforma pasturant en un lloc on no hi vegi els filats electrificats, un més que no demana, que trampeja inconscient i procura que els gossos no s'acostin gaire i que l'esquilin sense pessigar massa si pot ser.

Per ser tant tendre com es pugui ser
quan se'm mengin
Per ser tan gustós com sigui possible
Per què em llepin els ossos fins a escurar l'últim bocí de carn.
Per ells, per les seves pedres, per la seva rancúnia acumulada. Rancúnia d'ulls tancats, de finestres tancades, d'aire viciat de renúncia i compromís forçat.
Pasturant, fins que no quedi herba pel ramat. fins que no quedin engrunes de felicitat sobre l'asfalt gris. fins quan?

Trust in me segona part:

2010-10-12T23:47:00.002+02:00

2010-10-10T04:36:00.001+02:00

Trust in me.
Va dir el cargol.
Una pista d'esquí sobre baves et faré
demà al matí.

Trust in me.
Confia en mi
va dir Aladín a la peli de Disney.
Que t'agafaré la mà ben fort
i volarem sobre una estora.

2010-10-10T04:22:00.002+02:00

jo flip
que diuen a l'illa
sé quà
que diuen por ahi
m'agobio
que diem sense aprendre-ho
és tard
hora de somiar
som tots
i ploro al saber
que tots
sempre som aquí
quan cal
cal que calgui més
que si
que el reagge és molón
que sí
que ballo només quan m'oblido que està ple de gent.
Dóna'm uns sons teus que picaré en terra
dóna'm uns sons teus que cantaré un tema
que no té final.
Bada, bada badoc.

2010-10-10T04:11:00.003+02:00

Canto
i els mals espanto
sento
que no aparento
pinto
petons blaus mentre
calco
situacions bones que es repeteixen
ballo
sota la pluja quan ningú em veu
sense les trenes
al petit pati íntim i fàcil

em mullo xop i les sabates fan xef xef a cada passa.

Autobombo: Ara farà uns cinc anys...

2010-10-07T12:20:00.002+02:00

Vaig fer una lletra, amb una idea de l'Helena, i va quedar així:

I és que m'encanta com canta!

Butllofes

2010-10-03T05:27:00.002+02:00

Mascle megalític escolta the strokes a les 5.28 del matí.
NO EN SÉ DE SER. Només sóc.

Someday.
Gran cançó.

Cançó per cantar

2010-09-30T00:58:00.001+02:00

Entre els coixins del sofà
hi ha un tros de tu i de mi
Entre els calaixos he trobat
mil rialles i una clau.

Hi ha clavada a la paret
un tros de felicitat
i quan obro la finestra
ella surt a passejar.

Em regiro les butxaques
només hi trobo un tros de jo
que no sé ni el que sóc
ni el que vull per esmorzar.

Buscant les claus ens hem quedat
amagats entre els llençols
i d'aqui no ens mourem
fins que s'obrin tots els panys.

I si surto a passejar
només em ve una idea al cap
Sempre ens podem amagar
entre els coixins del sofà.

Sense pensar

2010-09-29T01:48:00.002+02:00

Vaig vivint.
Tot sembla un somni.

Tzas!

2010-09-26T19:54:00.004+02:00

Els dies més tristos
els dies més serens
els dies més alegres
i els dies que no són res

els dies a cabassos
els dies de tornada
els dies que t'escapes
els dies de dormir

M'enganxo als llençols
m'arrapo al teu cos
m'estripo les idees
m'acosto al teu tros

dies de cantonades
dies de bona sort
dies de respirar a fons
dies de soroll mort

dies de riure fins partir-se
dies d'estar més sol que mai
dies que són com sempre
dies que s'acaben tard

que diuen dites
que esmorzen tard
per pujar als arbres
per anar fins a mart

per treballar
per dinar al sol
per fer un cafè amb tu
per il·lusionar

caure al sot
sentir-ho tot
maleir els dies
estimar

dormir
olorar
desitjar
sentir

dies.

Garrotins de Sabadell 2010 en fotos

2010-09-17T16:05:00.001+02:00

Les Fotos d'en Xavier Vila:

http://xvila.jalbum.net/Garrotins-2010/

Sempre em fa riure!

2010-09-17T16:01:00.002+02:00

http://elneander.blogspot.com/

Lluís Oliva i les Arbequines a Port de la Selva

2010-09-17T14:49:00.000+02:00

pffffffff...

2010-09-15T14:55:00.004+02:00

t'has oblidat de dinar
l'arrós és tot cremat
dins una olla sense aigua
no hi has pensat
perquè estaves fumant
i mirant per la finestra
és el moment de marxar.

A fer un menú.

2010-09-14T02:39:00.003+02:00

Em cauen les idees
i s'escampen per terra

obrir la capsa de mistos cap per avall
i notar un nus a la gola

pagar el tallat.

La,la,la...

2010-09-08T14:08:00.003+02:00

Els camins de la passió
van per estranys viaranys
poden donar deu mil bots
o perdre's per esvorancs
avencs, cavernes, coves
i torrents que se'n van
no sé com cap al cel
i cauen en picat sempre sense avisar