dimarts

Pau Peu; dormireu!




En Pau Peu no s'hi veu. Tot és ben negre i ben fosc. A vegades perd la perspectiva i no hi veu més enllà d'aquella cosa bonica, o aquella cosa brillant, o aquella cosa que potser es pot menjar. Ara és diferent, tot és a les fosques i no se senten ni les mosques. En Pau Peu no té pas por de la foscor, sap que a vegades quan marxa la llum ha d'anar a dormir de seguida per alguna raó que encara no sap. Així, a les fosques i sense soroll en Pau Peu diu hola a la nit. És que s'ha de saludar quan arriba algú. I la nit li diu: ei, que passava per aquí, passejant pels carrers i per les vores dels llits. Ei, et saludo un moment, i et deixo uns quants somnis perquè puguis anar fent.