Fer i desfer

Els prats s’han assecat i ja

no podem pasturar.

El fred als ossos. Som ones

verdes vora la mar.

Una mar tranquil·la, una

mar d’estiu, de platja.

Pardal et tanques a casa

i busques entre les

teves restes folles.

Obres calaixos i deixes

passar el temps a pas lent.

Dies calcats fan setmanes

iguals. Vides de no 

desorientar-se, de no arriscar, 

deixar que et vinguin a buscar, 

deixar que les coses passin. 

Desfer-se de voluntats falses

que sempre acaben frustrades.

Desig que comença

quan acaba el teu, quan ja de

si’m deixes, te’n vas cap al fons

amb totes les teves raons.