diumenge

Fer i desfer




Els prats s’han assecat i ja
no podem pasturar.
El fred als ossos. Som ones
verdes vora la mar.
Una mar tranquil·la, una
mar d’estiu, de platja.

Pardal et tanques a casa
i busques entre les
teves restes folles.
Obres calaixos i deixes
passar el temps a pas lent.

Dies calcats fan setmanes
iguals. Vides de no 
desorientar-se, de no arriscar, 
deixar que et vinguin a buscar, 
deixar que les coses passin. 
Desfer-se de voluntats falses
que sempre acaben frustrades.
Desig que comença
quan acaba el teu, quan ja de
si’m deixes, te’n vas cap al fons
amb totes les teves raons.



3 comentaris:

Aina Lluna ha dit...

Ei, m'agrada molt!!

porronet ha dit...

Me n'alegro, Aina Lluna!

Xochitl ha dit...

Porronet, m'agrada el teu fer i desfer passant.

" Es fa la neu càlida, quan es desfà la gèlida.
Aleshores, la meva raó aflorant, s'odora del meu desig passant.
OLORANT...."

Benvingut Saüc passant!