dimarts

Toc, toc, toc.



Un dia la vida trucarà a la teva porta.
Tindràs por i diràs: Un moment, ja va.
Mentrestant buscaràs alternatives:
No pots saltar per la finestra, és massa alt.

La vida ho sap, és molt filla de puta i implacable.
Té una llisteta de noms i adreces, allí hi ets tu.
T’obligarà a sentir la seva força corrent per les teves venes.
T’arrossegarà, serà un torrent, una ona que t’enganxa a contrapeu.

Ningú se n’escapa. 

Un dia, la vida trucarà. Toc, toc, toc.
Tu estaràs ocupat mirant els testos o pensant en parets blanques, o dormint la mona.
Però ELLA sap el que es fa i et vol a tu.

Ningú se n’escapa.

Un dia, no t’ho esperaràs.
La vida, ELLA, trucarà.
Estaràs ocupat amb l’ordinador, o omplint el buit amb quatre ratlles, o escapant d’un parell de vicis cars.

Un dia t’arrossegarà. 
Serà un torrent que baixa amb tota la força arrossegant arbres i roques que s’han fotut per allà al mig.

Serà un glop d’aire.
T’obligarà a notar la seva força dins les venes.

Potser correràs pels camins, esperitat, cridant ple i encès i cantant cançons sense melodia.
Sentint els crits del romaní entre les roques, anant cap al fons de les idees.

Un dia, no t’ho esperaràs.
La vida, ella, trucarà.
Té una llista de noms i és implacable.

Ningú se n’escapa



2 comentaris:

de bat a bat ha dit...

Nyeeec...
passa passa...,t'esperava.
Et miro, t'escolto.

Gràcies porronet

porronet ha dit...

Ai, de res!