Navego
per l’interior,
infinit,
tant com l’ara,
tinc
els quatre vents de cara
i als
llavis la salabror.
El
fora queda molt lluny.
Ja sé
que hi ha tempestes,
les
veig per les grans finestres
per on
la vista s’esmuny.
Em
perdo pel meu bosquet
o em
faig closca de cargol,
mig
floto, com borrissol,
si va
bufant el ventet.
Tu, que
sempre ets per fora
segur
que em pots ajudar
a
treure’m la por i a petar
murs de
la meva vora.
Navego
per l’interior,
Infinit,
tant com l’ara.
Tinc
els quatre vents de cara
i als
llavis el teu petó.
Cedit al Projecte Àgatha per al llibre recull de poesies inspirades en l'autisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada