Nàutic:

Navego per l’interior,

infinit, tant com l’ara,

tinc els quatre vents de cara

i als llavis la salabror.

El fora queda molt lluny.

Ja sé que hi ha tempestes,

les veig per les grans finestres

per on la vista s’esmuny.

Em perdo pel meu bosquet

o em faig closca de cargol,

mig floto, com borrissol,

si va bufant el ventet.

Tu, que sempre ets per fora

segur que em pots ajudar

a treure’m la por i a petar

murs de la meva vora.

Navego per l’interior,

Infinit, tant com l’ara.

Tinc els quatre vents de cara

i als llavis el teu petó.

Cedit al Projecte Àgatha per al llibre recull de poesies inspirades en l'autisme.